El retorn de la Espanya catòlica

Des del fi de l'imperi Romà, la península Ibèrica va començar a ser controlada per diferents pobles germànics com els Vascons, Asturs, Sueus i inclús Bizantins, qui són els de l'imperi romà d'orient, però entre aquests pobles només un es va imposar, els Visigots els quals van fer de la península un lloc dominat només per un cap. Els Visigots no només van unificar la península (per dir-ho d'una forma) si no que també van fer que les normes fossin iguals per a romans i visigots fent que els casaments entre les dues nacionalitats sigui permesa. Ells també van adaptar coses que hi havia a la societat romana com per exemple la llengua, ja que van adaptar el Llatí a la seva societat igual que la societat, ja que al segle VI el regne passa a ser Cristià en comptes d'arrians (Jesús no es deu).

Però tot s'acaba i com aquest article no va només sobre els pobles germànics perquè ara us explicaré que va ser la invasió musulmana.
L'any 711 dc els Visigots perden la batalla de Guadalete la qual va significar que els musulmans guanyessin molt terreny en poc temps i el fet de que hi hagués les tropes de dos generals també van ajudar. Al final la península va acabar sent una província més d'un gran imperi aquesta va ser anomenada al-Àndalus on la ciutat més important de la província va ser Granada.
Mentrestant els pobles catòlics van començar campanyes per a detenir la pressió de l'imperi islàmic que va ser detingut per Carles Martell, l'avi de Carlemany a la batalla de Poitiers.

Els pobles cristians del nord després de la derrota dels Musulmans a la frontera va significar un punt d'inflexió per als cristians, ja que a partir d'això van crear la marca Hispànica, un petit terreny al nord de Catalunya que l'ocupava a la meitat. Aquest territori ràpidament es van separar del domini de Carlemany fent la corona de Catalunya, per l'altre costat de la península alguns cristians van sobreviure a Covadonga on va començar una sèrie de campanyes en contra del domini musulmà i van crear el regne de Lleó, també entremig de la corona de Catalunya i el regne de Lleó hi havia petits regnes com el regne de Navarra o el regne d'Aragó.

La corona de Catalunya i la d'Aragó es van unificar en una, però l'únic que compartien eren els reis, cada poble podia seguir tenint les seves lleis. Mentrestant al-Àndalus, que s'havia separat de l'Imperi Islàmic fent un regne a part i cada vegada amb més revoltes, tot això feia que el regne d'Aragó i Castella (és el regne de Lleó amb el nom canviat) es fessin més forts i expandeixin les seves fronteres fins que un dia els reis de cada regne, Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella es van casar creant el regne d'Espanya i expulsant als Musulmans de la península ja per sempre.